dimecres, 25 d’abril de 2018

EL NO SANT JORDI

Quan vostès llegeixin això les parades i les aglomeracions de Sant Jordi al centre de Barcelona i d’altres ciutats catalanes ja seran història i les roses començaran a decandir-se al gerro del rebedor. Dilluns, el món editorial, els llibreters i els escriptors vam viure una altra fogonada que ens donarà a tots plegats aire fins a l’any vinent, enmig de la crisi sempiterna i les incerteses del país. La literatura i el llibre catalans són i no són Sant Jordi: se n’enorgulleixen i l’exhibeixen, en depenen i l’estimen, l’enyoren i el bescanten, el pateixen i el celebren. Per un dia, les lletres i la lectura hauran estat mainstream: si no compres i comentes algun llibre sembla que siguis un no ningú, com passa l’endemà de guanyar una Champions amb el futbol, l’onze de setembre amb la paraula Catalunya o el dia de Cap d’Any amb el cava i el raïm.

Després de dies d’inundació mediàtica, molts de vostès podrien ara donar algun nom de triomfador d’aquest Sant Jordi, segurament provinent de les llistes de més venuts o del pomet dels autors més coneguts. Fa un parell d’anys Màrius Serra (que enguany ha implicat les llistes a la trama de La novel·la de Sant Jordi) i Sergi Pàmies es van entretenir a calcular el percentatge de les vendes de Sant Jordi que representen els llibres de la llista dels més venuts: tots junts, no arribaven al 7 per cent. Vull dir que parlem d’un fenomen divers i dispers, que a Sant Jordi hi ha afortunadament molta vida enllà del que més sona: per poc que s’hi hagin fixat, hauran trobat als suplements i als taulells noves editorials (la darrera, Quid Pro Quo, benvinguts), traduccions inèdites, llibreries acabades d’estrenar (com La Inexplicable a Sants o La Carbonera al Poble-sec), autors novells: tots segueixen en dansa a partir del dia 24.

Som més que afortunats de tenir la diada de Sant Jordi, però també tot el que no és Sant Jordi, que és molt i molt divers. Sense llistes ni cues ni autobombo ni imatges cursis al whatsapp. Benvinguts als tres-cents seixanta-quatre dies que no són Sant Jordi.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 25-IV-18
Versión en castellano



dimarts, 24 d’abril de 2018

EGO SUBSIGNEM

Tot el poder als controllers, i glòria al timesheet. Que sigui santificada la justificació. Amén.




dilluns, 23 d’abril de 2018

PLA DEL DIA

Escriure, corregir, traduir una estona, potser llegir, sortir a passejar entre parades de llibres i una gentada que somriu, dinar amb amics, tornar a corregir, potser escriure, celebrar. Sant Jordi.




diumenge, 22 d’abril de 2018

PROBLEMES AMB POLÍTICS

"Els llibres, a Angola, mai no han estat un problema, perquè els nostres polítics no llegeixen. Per tant el problema no són els llibres, el problema són les entrevistes. Entrevistes, reportatges o articles als diaris, però no els llibres" (32:42). José Eduardo Agualusa al "Diàleg de Sant Jordi" d'ahir organitzat per Biblioteques de Barcelona a l’Auditori Disseny Hub amb ell i amb Xavier Aldekoa.




MÉS
Discurs d'acceptació del International Dublin Literary Award 2017.


dissabte, 21 d’abril de 2018

UNA DE TITELLAIRES

Les promeses al capvespre i el matí de l'endemà. Voler, ho volem tot.

Mentre anem esperant, bon cap de setmana.




dijous, 19 d’abril de 2018

EL PODER

A word after a word after a word is power.

                                  Margaret Atwood



dimecres, 18 d’abril de 2018

dimarts, 17 d’abril de 2018

BLAT

Un camp de blat oneja al cap de la meva dona
i de la meva filla.
Quina banalitat descriure així la rossor,
i tot i així, allà creix el pa
de la meva vida.

              Ronny Someck, En paper de vidre (Proa, 2000)

MÉS
Entrevistat a l'Ara Balears (13-IV-18): "M'agrada mesclar coses..."
Amor pirata (Proa, 2006), antologia de Someck en català, traduïda per Manuel Forcano
"Poema d'amor pirata"





divendres, 13 d’abril de 2018

SENSE PÀTRIA

(No vull una pàtria que m'enterri, / que em porti a la boca allò que volíem ser. / No vull un amor que em fatigui / que em pugi al coll només per venjança. / No vull una mare que em protegeixi / si no la tinc al costat quan el temps se'n vagi. / Sense pàtria ni amor ni mare / on podré anar?)

Traducció d'Àngels Álvarez a partir de la versió castellana, al llibret del XX Festival de Poesia de la Mediterrània, 2018

EZ DUT NAHI

Ez dut lurperatuko nauen aberririk nahi,
izan nahi genuena ahora ekarriko didanik.

Ez dut nekatuko nauen maitasunik nahi,
lepora igoko zaidanik mendeku hartzeko ez bada.

Ez dut babestuko nauen amarik nahi,
alboan izango ez badut denbora badoanean.

Ez aberri, ez maitasun, ez amarik
ez badut, nora itzuliko naiz?

                                Leire Bilbao


dimarts, 10 d’abril de 2018

CIÈNCIES INEXACTES

Veiem girar i girar la roda de la ruleta, negre i vermell i blanc. Alguna vegada hi tirem una bola i tot, ja no saps si per plaer, per inèrcia, per curiositat o per vici. "És una ciència inexacta. Com tota la resta en aquesta partida, ningú no en sap res", diu Terry Wogan, un dels locutors més famosos de la BBC Radio, parlant sobre què té èxit i què no (en música, però podria referir-se a qualsevol art) cap al final del documental "Eva Cassidy: Timeless Voice". I tanques els ulls i et limites a escoltar aquella veu, cremant tota en cant, un cop més i encara. A això ens dediquem: a la ciència inexacta.




dilluns, 9 d’abril de 2018

ARA PUC DIR...

IV

Ara puc dir: sóc a la font i bec,
i bec fins a morir-me
de set de voler més no sabent què,
que és així com no es mor
en veritat del tot: vivint en la fretura
d’alguna cosa sempre.
                               Sense
fretura, què seria de nosaltres,
aquests a qui fou dat el privilegi
de la santa follia de ser càntic,
vent desfermat, incendi
que es destrueix a si mateix, mentre salvades
queden les coses que tocà i més pures.
Oh, il·luminats! La nostra
comesa humil: obrir del tot orelles
al primigeni cant
                       i declinar.

          Joan Vinyoli, Elegia de Vallvidrera (1984)