CONFIANÇA (UN DESIG)

Arribar a moure les paraules com el Manolo o el Pedro els cotxes pel pàrquing ple a mig matí: amb seguretat, amb suavitat, amb precisió, tot alhora. O bé acostar-me al sentit com quan desaparco si ells em guien: sense dubtar, sense patir-hi, mirant-los a ells i no a les columnes o als límits del cotxe, obeint confiat, com aquells arquers zen que diu que encerten el centre de la diana amb els ulls tancats.