dilluns, 13 de setembre de 2004

RESPONDRE EN BRUT

Aquest no és un bloc sobre altres blocs, ni sobre els blocs (tema que ocupa, per exemple, el Metablog), però m'avisen que algú torna a retreure'm no poder deixar comentaris al Flux i replica el meu post sobre l'antologia de Zagajewski des d'En brut. Com que es tracta d'un enllaç que fa poc vaig incorporar, precisament, a la llista de favorits d'aquí a l'esquerra (com avui hi he afegit aquari), no em fa res intentar respondre els dos comentaris de "no ho sé".

Primer, els blocs són un espai de llibertat individual: que al Flux no s'hi puguin deixar comentaris és una tria meva que té a veure amb el que em ve de gust publicar-hi (i amb el fet que no em veig amb cor de respondre-hi els interlocutors com penso que s'hauria de fer). No sé si els blocs HAN de tenir o no aquesta possibilitat (és a dir, crec que els blocs admeten aquesta doble variant), com tampoc no em veuria amb cor de dir que els blocs han d'anar inexcusablement signats, tot i que el meu (i alguns dels que més m'interessen) ho estan: a mi se'm fa estrany llegir amb regularitat i adreçar-me de tant en tant a algú que no m'han presentat (potser és una convenció formal passada de moda), però això no fa de cap manera que deixi de passar-me per espais com En brut.

Pel que fa al tema real que planteja "D'editors i editors", sento molt discrepar del meu interlocutor. Quaderns Crema és un segell que si no hi fos jo trobaria a faltar a les llibreries, perquè publica molts llibres que m'interessen (i que sé positivament que tenen una resposta diguem-ne discreta de públic). Quan jo acabava el meu post convidant a comprar el llibre, ho feia amb una certa ironia mimètica de la publicitat audiovisual, però dit d'una altra manera ho subscriuria sempre que calgui. I com que quan compro un producte que m'interessa no em demano si l'amo de l'empresa és bona o mala persona, amb els llibres tampoc no ho faig. Quan convidava a comprar el llibre no ho feia per enriquir el senyor Vallcorba (de qui tinc una imatge prou divergent de l'apuntada a En brut), sinó per mostrar amb una acció positiva un reconeixement (invisible, si es vol, però això no vol dir que no hi sigui) a l'editorial i el seu catàleg. Inclosos els seus "descobriments" i redescobriments (Monzó, Trabal, Joan Ferraté, Zweig, Kertesz): també el d'Empar Moliner, el llibre de contes de la qual em va agradar molt, tant com m'incomoda la seva imatge d'entrevistadora al costat de Manuel Fuentes.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió