diumenge, 30 de gener del 2005

ÉS ADRADA

Si heu passat alguna vegada per l'experiència d'una roda de premsa en què vosaltres parlàveu i els altres apuntaven (o no: sempre n'hi ha algun que no), potser convindreu amb mi que s'assembla una mica a jugar a golf però amb el teu pal en mans d'un altre (o a cuinar amb la paella en mans d'un altre): tu vas dient i l'altre fa el que pot, o el que entén.

Per al·lusions, aclareixo el dubte de Tros de Quòniam (espero que acompleixi la seva amenaça), i aprofito per fer una mica de propaganda: el títol del meu llibre acabat d'aparèixer, Adrada, és el nom d'un poblet d'algunes desenes d'habitants a tocar de Segòvia. No sé d'on ha sortit la província de Sòria, ni d'on la o al meu cognom d'algun altre mitjà, ni fa uns mesos el 1953 a la meva data de naixement, que va provocar una trucada irònica de ma mare, ni on han anat a parar alguns dels noms propis (calen xifres o noms propis, davant de la premsa) que equilibradament vaig evocar... En tot cas, aquestes imprecisions afegeixen el seu toc de ficció a l'assumpte, que tampoc no hi va malament. Ja ho diuen, que el dia que el deixem a ca l'editor un llibre comença a deixar de ser el nostre llibre.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.