diumenge, 10 de juliol de 2005

DEFERÈNCIA

La Carlota va llegir el post sobre el poemet de Robert Frost i em passa (l'amistat: una via ben poc estudiada per explicar com avancem en el mar de la literatura) l'últim llibre de Tobias Wolff, La vella escola (La Magrana), que comença precisament amb el relat de la visita de Frost a l'escola de Nova Anglaterra on estudiava el narrador. I a la tercera pàgina, com una part de la descripció de la mena d'escola de què es tractava, trobo aquest fragment, que em fa pensar en la consideració actual dels professors de literatura catalana (vull dir que, fins que no siguem capaços de substituir-hi el primer "angleses" per "catalanes", ja podem anar doblant ajuts i muntant campanyes):

¿Com podia ser que inspiressin tanta deferència, els professors de llengua i literatura angleses? Comparats amb els homes que ensenyaven física i biologia, ¿què sabien ells, de debò, sobre el món? Doncs a mi em semblava, i no tan sols a mi, que sabien exactament el que valia més la pena de saber. A l'inrevés que els nostres professors de matemàtiques i de ciències, que es concentraven modestament en els seus temes, ells tendien a ser polimàtics. Malgrat ser tan adeptes a la dissecció, no deixaven mai un poema o una novel·la escampada a trossos com una granota esbudellada i que fes pudor de formol. Ho tornaven a cosir tot amb història i psicologia, filosofia, religió, i fins i tot, ocasionalment, ciència. Sense condescendir a afalagar el pretès desig que tenies d'identificar-te amb el protagonista d'una història, et feien sentir que allò que tenia importància per a l'escriptor també ho tenia per a tu.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió