dimecres, 20 de juliol de 2005

UNA MICA PLANS?

Em miro la PNL, la darrera moda intel·lectogerencial, amb un xic d'escepticisme, però avui hi ha a "La contra" de La Vanguardia una entrevista amb un dels seus apòstols, Joseph O'Connor, que conté dos apunts d'interès. El primer, una recomanació magnífica per als polítics, gestors d'identitat i implicats amb trona en la cosa catalanesca: "En qualsevol situació, fixar-se en allò que es pot fer, en les opcions possibles, és més constructiu que fixar-se en les limitacions".

El segon apunt és un il·luminador apòleg sobre Pablo Ruiz Picasso que O'Connor fa servir per exemplificar com el món és sempre (o pot ser) més ric que no la idea prefixada que en tenim: diu que un dia un home es va acostar a l'artista i va demanar-li per què no pintava les coses tal com són en realitat. Picasso va quedar confós, va respondre-hi que no entenia què volia dir. L'home va treure una foto de la seva dona i va fer: "Miri, com això. Així és la meva dona de veritat". Llavors Picasso va mirar-se bé la foto i va comentar: "És molt petita, no? I una mica plana..."

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió