dissabte, 27 d’agost de 2005

NIETZSCHE

«Llegint els escriptors contemporanis, amargs i irònics, em faig aquesta pregunta: per què hem de tornar altre cop a Nietzsche? Perquè sembla que no hi hagi cap dubte que ells en provenen, els va fascinar aquest gran estilista, aquest gran, magnífic sabotejador. I també em faig aquesta pregunta: què hi ha a l’altra banda, més enllà de la inquietud, més enllà de la tristesa, inspirada i irònica? Perquè, després de tot, no es tracta –només un infant podria raonar d’aquesta manera– que, a una banda, hi hagi aquests profunds, irònics i aguts genis i, a l’altra, només la rutina, la mediocritat, la quotidianitat, vestits grisos, poetes poc interessants, el tedi de l’ortodòxia i el parlament, el tedi dels pintors acadèmics, pastors de veu professionalment impostada, l’Església, els organismes oficials, els bancs, els consorcis internacionals i, pagats per aquests, obedients professors que canten la virtut, la família i la llibreta d’estalvis. No, aquesta equació és molt més complicada. A l’altra banda hi ha potser també desesperació, tanta que busca el foc, la claredat, l’afirmació, que busca l’expressió, i no la troba, o tan sols amb l’esforç més gran. Però és que no es tracta, aquí, d’un concurs d’oratòria!»

 Adam Zagajewski, En la belleza ajena

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió