dimecres, 3 d’agost de 2005

UT MUSICA POESIS?

Alguna vegada he sostingut (amb enarcament de celles de col·legues diversos) que, dins de les arts i les ciències, els escriptors gaudeixen encara (no més que abans ni per sempre: encara) d'una situació privilegiada. Ara, em fa gràcia retrobar aquest argument (matisat i desenvolupat portant-lo cap a l'aigua del molí musical) en un dels meus blocs no literaris predilectes, Tacet, mantingut per en Jordi Cos, músic lletraferit que toca a l'Orquestra Simfònica del Vallès.

El seu post, titulat "Una gent estranya", comença així:
En el món de la cultura els escriptors constitueixen una casta privilegiada. A qui hagi guanyat un premi literari, per modest que sigui, se li concedeix patent de cors per escriure de qualsevol cosa. La secció d'opinió dels diaris es nodreix d'articles signats per escriptors, més o menys coneguts, que analitzen, sense complexos, temes tan variats com la situació política en el País Basc, els defectes de la defensa del Barça, o el temps de cocció d'un arròs amb verdures. La descripció, encara més, el compromís amb el món que ens envolta, sembla ser patrimoni dels senyors de la paraula, mentre que els músics seguim essent considerats una gent estranya, sempre afamats i queixosos, que vivim aïllats de la realitat reclosos dins d'una cova. Els melòmans no tenen més sort. El nivell cultural d'una persona es mesura més pel volum de llibres llegits que per la quantitat de música escoltada. (Més...)

[Bé, posats a destacar blocs predilectes, també ho aprofito per felicitar des d'aquí el Llibreter: mitja espelma és mitja espelma!]

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió