dijous, 8 de setembre de 2005

COM UNA PINTURA

A la feina, he canviat de despatx, i ara tinc una gran finestra oberta a un racó de l'espectacle de la ciutat. I avui, mirant-me els tres arbres abrandats en mans del vent, pensava en un poema de R.S. Thomas que de moment descansa traduït en aquella carpeta...


LA VISTA DES DE LA FINESTRA

Com una pintura exposada davant nostre,
però menys fràgil, sense edat; aquests colors
es renoven cada dia amb variacions
de llum i de distància que cap pintor
no assoleix o suggereix. I hi ha el moviment,
el canvi, quan els blaus del núvol
són guarits per la llum solar, o la neu remata
un ànim negre; tan sols l’or, al vespre,
per escalfar el cor. Tot al llarg de la història
el gran pinzell no ha descansat,
ni s’ha assecat la pintura; i això no obstant, quin ull,
mirant-ho fredament, o, com ara nosaltres,
a través dels vidres de les llàgrimes, ha vist mai
aquesta obra i no estava acabada?


 R.S. Thomas ("The View from the Window")


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió