dijous, 1 de setembre de 2005

MIQUELA & VÍCTOR

QUATRE COSES

M'abelleixen quatre coses
--qui prou les sabrà lloar?--
El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.


Aquest és un dels meus poemes de Maria Antònia Salvà, i m'ha fet gràcia trobar-me'l encapçalant de forma magnífica el nou disc de Miquela Lladó, "Com un ventall" (Discmedi, presentat fa uns mesos al CAT). A Lladó, entusiasta exvocalista de Música nostra, la vaig conèixer fa uns anys a Girona, quan va guanyar el premi Cerverí per a lletres de cançó, i la seva feina em sembla massa poc coneguda, ben poc apreciada.

L'altre cd que fa setmanes que m'acompanya té un aire molt diferent, però mereix un singularíssim signe d'exclamació. Es tracta del "Bloc de lírica dura" de Víctor Bocanegra, la veu feliçment retrobada d'un grup emblemàtic per a un petitíssim grapat d'afeccionats, grup d'un únic disc que avui encara es deixa sentir tan bé com el primer dia. Ara, al Jamboree conviden a anar a escoltar en Víctor cantant els temes de Pepe Sales dimecres 28 de setembre. Fins que no arribi la cita, es pot anar fent boca en el seu web, que inclou tres temes del cd en mp3: "Nocturn", "Brot nou" i "El bosc"...

Dintre del bosc la meva vida espera.
Dintre del bosc, quan es fa fosc.
Dintre del bosc la boira és prima, i mira'l.
Dintre del bosc ja en serem dos.

I aquest bosc es quedarà sempre
dintre de tu i de mi.
I aquest bosc es quedarà sempre
dintre de tu i de mi (...)


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió