dilluns, 7 de novembre de 2005

NO HO TORNARÉ A FER



Ja sé que dos dies seguits no toca, que inflem més la bèstia cada cop que en parlem, que la pitjor estratègia és donar protagonisme als extrems, etcètera, etcètera, però de vegades passa que no te'n pots estar. Hi torno, doncs, amb promesa d'esmena, per enllaçar-vos aquests fragments d'una lúcida entrevista d'ahir a El Mundo (el mateix diari que dies enrere publicava una llista de comerços catalans a Madrid, en algun dels quals després van aparèixer pintades estil "Berlín anys trenta", però ja sabem que res no té res a veure amb res).

El TdQ hi xalarà: resulta que s'acosta la fi dels temps peninsulars i nosaltres, fenicis, anem badant... Perquè a Catalunya, a banda d'ajudar a perpetrar cops d'estat, vivim sense adonar-nos-en sota la dictadura del terror roig, mentre Montilla executa tàctiques nacionalsocialistes, la COPE pateix per ser "demasiado catalana", Zapatero amaga un monstre ("como Chucky, el muñeco diabólico"), qui mana a Espanya és Polanco i el millor que pot fer el Rei és abdicar.

Amb aquest panorama, no s'entén que a Eto'o, Giuly i Motta, escamot de maulets camuflats de festucs, no els apliquessin ahir l'antiterrorista per no aplaudir el simpàtic públic de Getafe enaltit amb els toros i les àligues preconstitucionals i amb aquell càntic tan nostrat de "Polaco el que no bote" (o era "Polanco"?). Ens ho ha advertit FJL: "En un par de años o esto se ha roto del todo, o estamos en una dictadura a la mexicana, o hemos tenido una crisis balcánica"... ¡Rijkkard, no te rajes!

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió