dimarts, 3 de gener de 2006

LG

Llorenç Gomis i Roser Bofill han estat per a molts, durant anys, un exemple de compromís, d'obertura, de continuïtat i de generositat. Avui, amb la capella del tanatori de Les Corts plena a vessar, el final del poema que n'han escollit per al recordatori m'ha fet pensar en unes altres exèquies, ja fa anys, a Santa Cecília, amb l'església també plena repetint uns versos del finat, de Marià Manent, que demanaven (que demanen): "Feu-nos ser una nota clara en la música de Déu". Música, himne: els poetes són els que hi toquen.


IN PARADISUM

No hay que hacer nada
No decir nada
No pensar nada

Todo es un sueño
Todo es un baño
Todo es un himno.


            Llorenç Gomis

            

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió