dissabte, 1 d’abril de 2006

CLOVES

Escolta cançons fàcils i les torna a escoltar, fulleja llibres de fotos en blanc i negre, passa els dits per la fusta de la taula, seu a mirar l'avenç de l'ombra a la paret del menjador, navega sense rumb. Tot pesa, avui, i és alhora insubstancial com un petó a la memòria, com les cloves al plat buit.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió