diumenge, 23 d’abril de 2006














LES ROSES RECORDADES

Recordes con ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d'abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

                  Salvador Espriu

[Aquí també parlen de roses (o no roses) recordades, amb gràcia i coneixement de causa.]

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió