divendres, 9 de juny de 2006

I SI MADRID JA NO FOS EL DOLENT?

Fa només uns dies, escoltava el "Plus ultra" de Jacint Verdaguer en la increïble versió d'Enric Casasses i Pascal Comelade en un bar de Malasaña al costat de dos poetes castellans que em demanaven qui hi cantava i se n'apuntaven el nom, i just l'endemà, passejant pel Retiro, després d'entrevistar-me a l'envejable Feria del Libro amb un dels joves responsables de l'Editorial Funambulista, que vol publicar llibres traduïts al català des de la capital de l'Estat, vaig anar a parar a un monòlit dedicat a Verdaguer ("El más grande poeta épico de España") pel poble de Madrid l'any 1962. Venia d’haver visitat, aquell matí, l'exposició "Aproximaciones" al pati de la seu de la Comunidad de Madrid, a la Plaza del Sol, amb fotografies i imatges de l’art i la cultura en la nostra llengua i àudios i vídeos explicatius que potser no farien cap mal a més d'un a aquesta banda de l'Ebre. Venia d’admirar la nova ubicació del Centre Cultural Blanquerna, amb l'aparador ple de llibres en català a Alcalá amb Gran Vía, just al davant del Círculo de Bellas Artes, en la façana del qual lluïa un gran cartell anunciant Miguel Poveda i el seu "Desglaç": Brossa, Comadira, Ferrater, Marçal i Piera cantats en versió flamencocatalana en una de les seus de referència de la cultura madrilenya...

Hem passat tant de temps repetint un seguit de clixés còmodes i resolutius que alguns hem acabat per interioritzar-los com a dogmes sense patir gaire a mirar si la realitat potser canviava. Madrid no viu de cara a la cultura catalana, però tampoc no hi viu girada d’esquena, ni té cap interès especial a humiliar-la. La presència d’artistes catalans de totes les disciplines és habitual (aquests mateixos dies Laia Marull hi estrena, i el PhotoEspaña 2006 inclou un grapat de noms catalans) i no gens rebutjada, enllà de l'absurda (i minoritària) caterva mediàtica que inflama bars i taxis.

I si, per fi, un major coneixement i un més gran reconeixement ja no depenguessin sinó de nosaltres mateixos? I si Madrid comencés a poder ser un nom de gran ciutat, per comptes d’un malnom de Llucifer? I si comencéssim a pensar d’una altra manera i miréssim que ens passin coses bones a base de treballar i deixar-nos d’orgues? I si?

 Publicat al suplement "Llibres", El Periódico, 8-VI-06

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió