dimecres, 5 de juliol de 2006

CIMENT

Ja hi ha una cosa en què catalans i valencians tornem a estar agermanats: la desgràcia urbanística. Que no és de cap color polític: el gris del ciment i el formigó tot ho iguala. Riuran, els nostres néts, quan els ho vulguem explicar! Anant amb tren per la costa, no sé no cantar-me aquesta vella joia...

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió