divendres, 18 d’agost de 2006

PODER

Allen Ginsberg no és la mena d'artista que m'exalta (condemneu-me a l'infern: també em passa amb els Rolling, i ja de molt abans d'aquesta pantomima d'ara amb salts de cocoter i fiascogires geriàtriques), però en llegeixo en l'apunt d'abans d'ahir al bloc d'Oriol Izquierdo (molt recomanable també a l'estiu) una idea solar que incorporo a la llista de millors explicacions de l'inexplicable: la poesia són paraules amb poder. La frase sencera (a càmera a Martin Scorsese parlant de Bob Dylan, aquest sí fascinant) diu: "La poesia són paraules amb poder que et posen els pèls de punta, que reconeixes a l’instant com una forma de veritat subjectiva que té una realitat objectiva".

Paraules amb poder, amb capacitat de. Per entre tanta paraula inevitablement immediata, vana, útil, buida, habitual, redundant, gratuïta. Logos.



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió