divendres, 3 de novembre de 2006

A MOS BESCANTADORS

Posats a destacar frases encertades, avui em topo al "Nulla dies sine linea" de la UOC una perla treta de la darrera novel·la de Jordi Cabré: "La millor manera de carregar-se un enemic és abraçar-lo i distreure'l amb altres coses". Diguem que una versió actualitzada de l'Amadíssims enemics... verdaguerià recentment reprès per Miguel Poveda i ara penjat a YouTube, com ens avisaven l'altre dia des de L'efecte Jauss:


Amadíssims enemics,
si algun me'n vol ser encara,
guardians del meu honor,
mirall de les meves taques,
herbejadors de mon camp,
traieu-me'n les herbes males,
traieu-ne espines i tot;
jo us daré foc per cremar-les.
Si flors hi arribo a collir
les guardaré per vosaltres.
Lo bé que m'heu fet és gran;
de genolls a vostres plantes
jo us ne dono grans mercès;
Déu vos ne done la paga
.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió