divendres, 4 de maig del 2007

A LA 139



Empès pel Biel i per culpa del David, us he de dir què hi diu al segon paràgraf de la pàgina 139 del llibre que estic llegint. Com que és en anglès, improviso una traducció de batalla:

Walton no vol deixar escapar la qüestió d'aquesta manera. Esbossa els respectius arguments de l'acció i la reflexió i llavors declara amb modèstia: "Dues opinions ateses les quals jo he de renunciar a afegir-ne una tercera declarant la meva, i em conformaré amb explicar-vos, apreciat amic, que totes dues es troben, i de fet pertanyen de ple, al molt honest, enginyós, tranquil i inofensiu art de la Pesca amb canya." La qual cosa, a banda d'insistir en una tranquil·litat ben aliena al vigorós i directe pescador d'avui, realment no representa cap renúncia. La síntesi dialèctica de les dues opinions constituiria de fet, si fos vàlida, una tercera opinió. Tret, és clar, que la jugada de Walton no sigui de cap manera una síntesi sinó simplement una via per eludir la confrontació de les opinions per, així, establir una més simple (i potser més alta) veritat: que en la pesca executada com cal, on l'esperança regna per damunt de la raó, no hi ha conflicte entre acció i contemplació, i doncs no té lloc una suposada resolució.

El Walton mencionat és òbviament Izaac Walton, un dels pares de l'Església del noble art de la pesca amb canya. I el llibre, més que recomanable, es titula Catch and Release. Trout Fishing and the Meaning of Life, el publica Penguin i l'ha escrit Mark Kingwell, professor de filosofia a la universitat de Toronto.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.