dimarts, 20 de gener del 2009

GRANIT QUE MOSTRA

fotografia de W.S. Hartshorn (Library of Congress) LE TOMBEAU D'EDGAR POE Tel qu'en Lui-même enfin l'éternité le change, Le Poëte suscite avec un glaive nu Son siècle épouvanté de n'avoir pas connu Que la Mort triomphait dans cette voix étrange! Eux, comme un vil sursaut d'hydre oyant jadis l'ange Donner un sens plus pur aux mots de la tribu, Proclamèrent très haut le sortilège bu Dans le flot sans honneur de quelque noir mélange. Du sol et de la nue hostiles, ô grief! Si notre idée avec ne sculpte un bas-relief Dont la tombe de Poe éblouissante s'orne, Calme bloc ici-bas chu d'un désastre obscur Que ce granit du moins montre à jamais sa borne Aux noirs vols du Blasphème épars dans le futur.                                                 Stéphane Mallarmé LA TOMBA D'EDGAR POE Tal com en Ell el muda per fi l’eternitat, el Poeta suscita amb glavi nu des d’ara el seu segle aterrit per no haver-se adonat que la Mort triomfava en aquesta veu rara! Ells, com un vil esglai d’hidra antany escoltant l’àngel donar un sentit més pur als mots del poble, proclamaren ben alt haver begut l’encant d’una negra mixtura en algun doll innoble. Si amb la terra i el núvol hostils, oh falta greu!, no sap la nostra idea esculpir el baix-relleu que orni la fulgurant tomba que Ell ara habita, calma pedra caiguda d’algun desastre obscur, si més no aquest granit mostri en tot temps sa fita als vols de la Blasfèmia esparsa en el futur.                                                 Traducció de Xavier Benguerel

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.