diumenge, 31 de gener del 2010

NI IDEA

No es pensin, de tant en tant em llevo i mentre preparo l'esmorzar o quan m'assec davant de l'ordinador sento com una veueta conscienciosa que xiuxiueja: "Avui potser que ja n'hi ha prou de literatura, eh? I de fer-te el graciós o enllaçar musiquetes..." Qui sap si no té raó, la veu. Qui sap si no seria millor parlar només de gent responsable i útil per a la comunitat, de temes importants, de coses serioses i lògiques. Coses, no sé, com les finances. Per això va bé trobar articles com aquest de Paul Krugman, premi Nobel d'Economia, sobre la Comissió oficial d'investigació de la crisi financera als Estats Units, perquè així pots fer que per un dia el bloc es refereixi a qüestions de fons i així, quan em miri amb ulls del meu compte corrent aquests gratacels imponents o quan passi al diari les pàgines de cotitzacions borsàries, ho podré fer amb una mica més de coneixement de causa. Amén.

dissabte, 30 de gener del 2010

PER TRUFFARE LA MALINCONIA

Gràcies al bloc El meu país d'Itàlia m'assabento que ja fa trenta anys de la gira conjunta de Lucio Dalla i Francesco De Gregori de què va sortir un disc magnífic, Banana Republic, que es veu que també té DVD.

Bon dissabte.

divendres, 29 de gener del 2010

UN LLAC

Vaig fins al Café Tournon (Bar à vins), que encara hi és, a un pas dels jardins de Luxembourg, i demano alguna cosa i m'assec tot sol a callar i llegir i deixar passar l'estona en una de les taules on potser va seure Roth més de setanta anys enrere. En un racó, una placa i un cartell petit de l'exposició. La placa diu: "Una hora és un llac; un dia, un mar; la nit, una eternitat; el despertar, l'horror de l'infern; llevar-se, un combat per la claror. Joseph Roth". Em miro la llum cansada de la tarda d'estiu, a fora. Trec un llibre d'articles seus que vaig trobar ahir: S'il faut encore énoncer une vérité première, disons que l'histoire est faite par des êtres humains qui entrevoient la signification de leurs paroles et de leurs actes grâce aux moyens insuffisants de l'instinct, de l'experiénce et du bon sens. Una veritat primera. Entreveure el significat d'actes i paraules. El temps suspès no deu existir, però sí que hi ha d'haver alguna mena de paral·lel possible, de superposicions, de coexistència en pisos, en voltes diferents damunt d'espais consemblants.

dijous, 28 de gener del 2010

A LA BIBLIOTECA

Escriu amb el portàtil com si tallés filets o transportés mobles: trontolla la taula que compartim i trontolla la fullola que ens separa. Impossible concentrar-se. Em recorda un parell de novel·listes d'aquests que confonen l'ànima amb les tripes, i no paren.


dimecres, 27 de gener del 2010

VISAT

Cada comunitat cultural compta amb la seva rastellera de noms que pensen que tot els és degut, que després del seu primer cagallonet seuen a esperar l'homenatge, que s'omplen la boca del que s'hauria de fer i de com s'hauria de fer el que s'hauria de fer. Després hi ha també arreu, afortunadament, els i les que per comptes de jeure o perorar van fent, sovint de forma discreta o fins i tot anònima. Els cansats fan la feina, sí, però sovint alguns cansats semblen a més avergonyits d'explicar segons què, o d'explicar-se tout court.

Aquest excurs ve a tomb per avisar-vos que després de mesos d'espera ja és consultable amb adreça i pàgina d'entrada pròpia el portal Visat, discretament presentat com la "revista digital de literatura i traducció del PEN Català", però que és de fet una de les iniciatives digitals en curs més útils i solvents de les nostres lletres, amb quatre seccions sobre "Traduccions de la literatura catalana", "Literatura universal en català", "L'espai dels tradcutors" i "La història de la traducció literària". Si hi aneu veureu que no exagero. I tot i que al darrera de Visat hi ha un equip de treball i hi ha el Comitè de Traduccions i Drets lingüístics del PEN, el portal no seria el que és ni apuntaria tan amunt com apunta si no fos per la feina de Simona Skrabec, una assagista de primera d'aquells cansats que evocàvem al principi que tenim la sort que anys enrere va plantar la seva tenda a Barcelona provinent del centre d'Europa. La literatura té molt a agrair a passaports i visats.


dimarts, 26 de gener del 2010

FOCUS

A nosaltres ens fascinen les paraules, però la gent el que vol són històries.


dilluns, 25 de gener del 2010

BUENO

“Es la segunda vez que da un pase malo... Bueno, el primero fue gol” (Manu Sarabia, comentarista del Plus, a la retransmissió del Valladolid-FC Barcelona).


diumenge, 24 de gener del 2010

MARE DE DÉU

Diu que un bon dia un capellà recriminava al rabí de Praga, Avigdor Caro: "Hi ha una gran diferència, entre nosaltres. Les nostres esglésies, la casa de Déu, sempre són netes, cosa que no passa a les vostres sinagogues!" Llavors el rabí va respondre: "Deu ser que el vostre Déu té una mare que s'ocupa de la neteja."


divendres, 22 de gener del 2010

MUNDANITAT I PLAER

"Fins als trenta-set anys va ser una persona de vida mundana que escrivia als diaris. A partir d'aquesta edat es va tancar en una habitació insonoritzada per poder escriure. La idea que se n'ha donat és la d'un escriptor obsessionat i malaltís, decadent. No. Ell es va dir que ja havia tastat tot el mundà i havia descobert que no hi ha plaer més gran que el fet que et surtin les coses que has planejat. I això és l'actitud més antidecadent que se m'acut. Ell no és un nostàlgic sinó que fa una reconsrtucció constructiva. Recuperar el temps perdut és reviure'l a través de l'art." [+]

Josep Maria Pinto, traductor de Combray


dijous, 21 de gener del 2010

JA EL TINC

En aquests temps mòbils hi ha cada vegada menys institucions de què refiar-se. Una de les que no sol fallar són els Reis d’Orient. Els meus Reis han complert, i ja el tinc. Vull dir que ja tinc lector electrònic (el que en anglès en diuen eReader) i ja puc doncs posar-me a llegir llibres sense paper (el que en anglès en diuen eBooks). I sí, he passat per un cert embolic d’instal·lació. I sí, hi ha alguna cosa encara una mica rupestre en el procés de donar-te d’alta, “abaixar” llibres a l’ordinador i d’aquí passar-los al lector amb tot de cables i codis pel mig. I sí, ja sé que el lector que he escollit d’aquí a un any em semblarà una antigalla. I sí, m’adono que quan d’aquí poc la marca de la poma tregui el seu lector tot tornarà a començar. I sí, és veritat que l’oferta de títols no és com per fer salts d’alegria, menys encara en català.

Ara bé, admès tot això, el que de veritat em sembla embolicat, rupestre, antiquat i limitat és el punt de vista de tants que insisteixen i insisteixen en els suposats inconvenients i en les més o menys evidents dificultats de l’invent, enderiats per l’arbre tort i, de tan enderiats, incapaços ja no només de veure sinó fins i tot d’imaginar el bosc immens, tot ple de viaranys, que ens espera (també als remugaires). Perquè, com a l'adagi, els e-readers actuals són la punta del dit que assenyala la lluna, i la lluna és una manera de llegir no en diré nova però sí renovada, en què els papers tradicionals de l’autor, l’editor, el distribuïdor, el llibreter, el promotor i el crític seran (estan essent) redefinits i en què no hi ha cap raó per témer que allò veritablement important (el talent, les històries, la lectura) en surti perjudicat.

Jo de moment me n’he anat de viatge amb una desena de llibres en 175 grams. Si penso com ha canviat la manera de comprar el bitllet i la manera de poder escriure i enviar aquest article des de l’estranger en els darrers deu anys i ho aplico al món del llibre, potser encara no puc dibuixar-ne els detalls però sí que puc apuntar que tot plegat anirà fent-se més ràpid, més lleuger, més ubic i menys tangible. I llavors resulta que abans d’internet Italo Calvino això ja ho sabia. Benvinguts, doncs, a un futur que de fa temps s’espera.










-------------------------------
Publicat a iCult/El Periódico, 13-I-10
Versión en castellano


MES PUNTS DE VISTA
El d'Un que passava ("Aventures i desventures d'un lector d'e-books")
El de Josep Porcar a Salms ("Internet en la caverna, encara")

dimecres, 20 de gener del 2010

XIP (CANVI DE)

Fa uns anys dèiem "S'acosten temps de canvis". Ara el sector viu immers en el canvi com en una mena de bany maria que alguns encara fan com que no bull. A l'Avui d'avui val la pena llegir-se l'entrevista amb Ernest Folch, editor d'Ara Llibres, conseller delegat de 36L i des de fa unes setmanes president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, que diu molt tranquil·lament una veritat que no se sol veure gaire repetida quan els mitjans es refereixen a l'edició electrònica: els autors hi han (hi hem) de guanyar, perquè s'elimina una part significativa de la despesa de producció. I dóna tres xifres a tenir en compte: en un mes la nova plataforma digital que dirigeix ha venut 8.000 llibres, té 5.000 persones registrades i la proporció de venda de llibres en castellà i català hi és de 2 a 1 (contra el 5 a 1 de les llibreries).


dilluns, 18 de gener del 2010

ALGUNS ENLLAÇOS (I UNA NOTÍCIA)

Fa dies que voldria escriure alguna cosa que de moment no sé escriure sobre Verdaguer, i em trobo que Toni Sala (que ha guanyat l'Octavi Pellissa precisament amb un recull sobre figures de la literatura catalana) sí que se'n surt, amb la seva elegància i intensitat habituals.

Secció nouvinguts: una ambiciosa editorial petita que apunta a bastant més que una editorial (Tria Llibres, amb alguns maquinistes que són vells coneguts dels blocaires), i el bloc acabat d'estrenar d'una poeta amb recorregut: Casa amb jardí. I una mudança que lamentablement m'havia passat inadvertida: l'utilíssim Sobre llibres ha canviat d'adreça i té ara domini propi.

La notícia: el dia 3 de febrer hi ha convocada a la Universitat Pompeu Fabra una "Monzoniana", amb sessions a càrrec de Julià Guillamon, Dolors Oller, Jaume Vallcorba, Juan Antonio Masoliver Ródenas, Manel Ollé i d'altres. A l'offlletrA en teniu el programa complet.

diumenge, 17 de gener del 2010

QUINA SORT, NO CONEIXE'L

Quan es menciona el nom de Benny Goodman, em vénen al cap unes paraules de Woody Allen a la biografia que li va dedicar Eric Lax (avui per cert a la junta del PEN internacional): quan en una botiga o en una conversa em trobo amb gent que no coneix Benny Goodman penso "Quina sort que tenen!", perquè encara han d'experimentar, encara poden sentir allò que jo vaig sentir la primera vegada que vaig escoltar-lo tocant el clarinet... No em demaneu per què, però puc retreure el lloc exacte on llegia aquell llibre i l'angle just de la llum del sol que hi entrava aquella tarda, i sé que per un instant vaig tenir la impressió que l'àngel de la certesa acabava de passar, d'alguna manera, per allà a prop.


dissabte, 16 de gener del 2010

UNA HISTÒRIA DEL JAZZ

Del bloc d'en Pol Bolíbar, aquesta curiosa història del jazz en sis minuts, amb la participació en directe d'alguns dels seus protagonistes (Tommy Dorsey, Louis Armstrong i Lionel Hampton, Mel Powell, i Benny Goodman fent de l'encorsetat professor de clarinet que no sap qui és Benny Goodman). L'escena prové de la pel·lícula A Song Is Born (1948), de Howard Hawks.

Bon dissabte.

divendres, 15 de gener del 2010

ENCARNACIÓ

L'edifici immens, tot finestres,
canvia de cop i s'encarna
en ella de pas per la cambra:
segons només, quatre o cinc passes
pel gratacels com per un mapa,
tan sols un fragment del missatge
en un cos que es mou i s'amaga
i proclama allò que buscàvem.
Reflectits al sol de la tarda
pidolem una altra paraula.
I comptem, comptem, a l’espera,
quantes plantes, quina finestra.

                                      JS


dijous, 14 de gener del 2010

QUE NO

La bellesa i la bondat i la memòria hi són. Sovint som nosaltres que ens esforcem a no veure-les.

dimarts, 12 de gener del 2010

CAMINA QUE CAMINA

Fa estrany, passar per davant de casa d'un mort, perquè un associa la paraula casa tan clarament a la vida que per un instant, inevitablement, penses en el mort com si fos viu i per dins t'incomoda no saber gaire qui dels dos és fora de joc.










CAMINANT

Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix véns per mi,
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg,
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga.

    Jacint Verdaguer, "Caminant" (musicada per Roger Mas)

dilluns, 11 de gener del 2010

PARANT CASA

Un bol, millor que una capsa. Perquè manté les coses juntes i deixa que les vegis una per una, i fa més fàcils les entrades i sortides.











(I mira, m'adono que mig sense voler també he acabat escrivint la peça sembla que inevitable amb les meves idees sobre en Laporta i sobre l'independentisme, com li ha passat al Toni Sala a l'esplèndid "Una màquina d'escriure".)

diumenge, 10 de gener del 2010

A ON VA?

El primer va ser una llebre. En un pas de muntanya a dos mil metres. A on va?, em demanava l'oficial de fronteres francès. A Itàlia, li vaig dir. Per què no s'ha aturat?, va preguntar-me. Em pensava que em feia el gest que passés, vaig respondre. I en aquell moment tot quedà oblidat perquè una llebre va travessar corrents la carretera a deu metres de nosaltres. Era una llebre prima amb taques de fum marró a les puntes de les orelles. I tot i que corria amb calma, corria per salvar la vida. De vegades això pot passar.

Una mica després la llebre va tornar a travessar la carretera en direcció contrària, ara perseguida per mitja dotzena d'homes que de tota manera corrien força més a poc a poc que ella, amb tot l'aire d'acabar d'alçar-se de taula. La llebre va esmunyir-se amunt cap al cingle i cap al primer tou de neu. L'oficial de fronteres cridava instruccions sobre com havien de fer-s'ho per capturar la llebre, i jo vaig tirar endavant amb el cotxe, travessant la frontera.

  John Berger, and our faces, my heart, brief as photos (1984).  Versió de JS

dissabte, 9 de gener del 2010

DEL TOT

Josep Porcar continua fent créixer la seva antologia audiovisual de molt bons poemes. Per a aquest clàssic de Leopardi (amb traducció catalana de Narcís Comadira) recomana al seu bloc que apaguem els llums i cliquem al botó de pantalla completa.

Bon dissabte.


«A se stesso», de Giacomo Leopardi from Senill on Vimeo.

divendres, 8 de gener del 2010

I NO NOMÉS

Com ens agrada, farcir el gall. Al manual d'instruccions per als passatgers dels avions d'El-Al, a sota del logo bilingüe de la companyia, hi ha escrit ben visible el lema "It's not just an airline, it's Israel" (No és només una aerolínia, és Israel). Què ens han d'explicar a nosaltres, d'això que una companyia, una institució, una muntanya, una llengua, un club, una bandera, un animal, una cançó o una beguda siguin a més del que són alguna altra coseta, com ara un país per exemple?


dijous, 7 de gener del 2010

LA LLEI ÉS LA LLEI

Als noticiaris, a les portades, a cada resum del dia una altra hiena amb corona. Cal confiar en la llei de la gravetat.


dimecres, 6 de gener del 2010

IL·LUSIÓ, ENCARA

Sí, costen de veure. I més amb el pas dels anys. Però sabíem que arribarien, perquè haurem fet que arribin.











El dia de l'Epifania és el millor moment per veure Dublinesos (The Dead), aquest regal del rei Huston des de la cadira de rodes, amb els versos terribles de "Donal Óg" i la seva filla aturada a mig baixar l'escala havent sopat en sentir "The Lass of Aughrim" mentre la neu cau a poc a poc sobre l'univers i cau suaument també, com un final o un inici, sobre Irlanda, sobre el Mediterrani, en la fosca i el silenci, sobre els que estimen, els que recorden, els que esperen, els capaços encara d'il·lusionar-se per l'ombra d'una corona intuïda entre els borrallons, sobre cadascun dels vius i sobre els morts.

dilluns, 4 de gener del 2010

DESGLAÇ











De floridura,
pateix l'arrel.
La terra és dura.
Prismes de gel,

com estoig fi
la filigrana
–tija i capçana–
tanquen, d'un bri.

I, amb el desglaç,
l'estoig s'esquerda:
ja en surt un braç

de tija verda;
ja, d'una fulla,
la mà remulla.

     Guerau de Liost, La muntanya d'ametistes (1933)

diumenge, 3 de gener del 2010

LES MINVES










Quantes paraules fem servir que no acabem de saber què volen dir? Quants cops no hem passat els ulls per combinacions de lletres, quants cops no hem sentit i repetit certs sons relligats, simplement perquè els hem vist o sentit abans? Quants cops no dec haver pronunciat la paraula minva, quants cops no dec haver sentit parlar de les minves, quants cops no dec haver llegit el poema "Les minves de gener" de Maragall, aquell que comença "Com al mig de l'hivern la primavera...", sense veure-hi el mar enretirat i doncs sense que mai no se m'acudís afegir-lo a la llista d'exemples de poemes i lletres de cançons en què la natura fa de correlat (per paral·lel, per oposició) del sentiment amorós?

Avui a la ràdio parlaven de la garoinada i com de passada hi he sentit l'expressió "les minves de gener", i de cop la molla de les associacions ha saltat i he acabat entenent que la calor dels darrers dies, que tothom troba sempre tan atípica i mig apocalíptica, ve d'aquí i de l'anticicló i ve cada any; que el títol del poema de Maragall ve d'aquí; que les menjades d'eriçons (de garotes, de garoines) acabats d'arrencar i rentats amb aigua de mar vénen d'aquí; que el lleu descens dels humors aquests dies ve d'aquí. D'una cosa que tenim a tocar i que passa i que no sabem veure.

dissabte, 2 de gener del 2010

TEMPS

Aquest feia temps que no us el posava...



Quin paio més bo. No me'n sé estar de recomanar-vos-en també, si voleu fer una volta per les seves cançons, "Disillusion" (amb un vídeo de primera), "Minor incident" (a la pel·li de Bridget Jones, sí), "Nothing's gonna change your mind", "Silent sigh", "Something to talk about it", "The shining" (usat a House), "The way things used to be", "Year of the rat" o "You were right". Uf...