dilluns, 28 de febrer del 2011

POUSSIN A LONDRES

El Poussin dels paisatges (amb viatgers que descansen o que es renten els peus, amb un home en un racó devorat per una serp, amb camps i petites viles i muntanyes al fons), no el de les bacanals. Camins que no se sap d'on vénen ni a on van, i caminants anònims: el paisatge com a centre en quadres sense figura central.


Al "Paisatge amb un home que agafa aigua d'un rierol" (1637) de la National Gallery, per exemple... El quadre és sobre el rierol, sobre el camí, sobre els personatges que hi apareixen, sobre els arbres, el paisatge, sobre la perspectiva? Sobre una història que hi passa i que hauríem de saber llegir? Sobre no res, o sobre tot plegat?

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.