divendres, 4 de gener del 2013

MIG MATÍ

Seure en una terrassa (o, amb aquest fred, a dins rere els vidres) a veure passar mig matí. Com si fos el riu i tu un arbre. Pedra plana del carrer, gent que passeja, botigues plenes de bestieses petites i llampants, guants i mapes a les mans, el quiosc, humitat, el llum verd de la farmàcia, parelles que seuen en silenci, el toc de color dels nens, l'aroma del cafè, coloms foscos com els anoracs. Inaprensible, el que ens plau. Intangible. Agafaries el temps al vol, com un mosquit lent, i si ho poguessis fer ja no voldries. Silenci del mòbil. Contradictio in terminis: llegir el diari del dia a Venècia.



1 comentari:

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.