divendres, 5 d’abril del 2013

METROPOLITANA

Aquell elegant col·locar-se al carril-bus i just darrere de l'autobús deixant el carrer buit per a la resta de ciutadans. Aquella subtil desacceleració en acostar-se al semàfor verd, ai no, taronja, i frenem. Aquella olor de fons que ens recorda l'alt preu de netejar tapisseries. La tara llastimosa que incapacita alguns indígenes per obrir una vocal o fer les esses sonores... Sí, he tornat a agafar un taxi a Barcelona.



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.