FOSCA

M'agrada el pis a les fosques només amb la mica de llum de l'estel encès a l'entrada, escoltant la veu fina d'Eva Cassidy, escrivint al quadern gairebé a les palpentes amb lletra grossa i segurament mal lligada, amb uns quants gots d'esperits amables, amb moltes hores de molta gent junta al damunt, i tancar els ulls i encara estar més bé, que vol dir més ple d'aquest estar suspès, distès, i evocar així estirat el poema de la Sexton amb l'arbre de Nadal i el retrat de sa mare pregant que no s'obri la porta, que no es trenqui l'encanteri.