dijous, 13 de febrer del 2014

SOBRE QUÈ

Al món de les lletres en general i al sector editorial en particular també es viu entre cops de porta, corrents d’aire, menús cada vegada més lacònics i sopes amb més Maizena, i la sensació que et fan aixecar els peus mentre passen l’escombra i van recollint, que algú s’escura la gola a prop com convidant-nos a marxar... Anem fent llista de llibreries que pleguen, el Grup 62 anuncia els canvis que l’integren ja del tot i el liofilitzen dins de Planeta, acabem de saber que tanca Edi.Cat, pioners del llibre digital en català, i cinc anys de retallades i retards en els ajuts i de reducció sostinguda de les vendes de llibres s’han endut per endavant avançaments, encàrrecs i tarifes més o menys dignes... En moments així, de tota manera, ara que ens recorden que hem de recordar Joan Vinyoli alguns que no el llegien quan Xavier Folch l’editava (primer a Ariel, després a Empúries), jo crec que és bo evocar en quines circumstàncies personals, editorials, polítiques, fins i tot econòmiques si voleu, van escriure i publicar els seus llibres (no només els primers llibres) Salvat-Papasseit, Carner, Riba, Calders, Foix, Bonet, Brossa, la Rodoreda d’abans de La plaça del Diamant, el Moncada d’abans de Camí de sirga.

Fa dos mil anys el gran Horaci escrivia convençut de la perennitat de la pròpia obra, més duradora que el bronze (Exegi monumentum aere perennius), però ja al Renaixement Petrarca es plany perquè té la impressió com si els versos els hagués escrit en el vent (la imatge no és de Dylan). Amb el Romanticisme, John Keats escollirà el famós epitafi que parla d’un el nom del qual va ser escrit en l’aigua; Jacint Verdaguer a “Vora la mar” es demana “Per què escriure més versos en l’arena?” i vol fer-ho amb estels i, ara fa uns anys, Narcís Comadira replicava dient que ell escriu sobre benzina...

Aire, aigua, sorra, benzina: si el que escrivim ja és sempre temporal, i efímer, què n’hem de dir d’allò sobre què escrivim? Tant si ens referim als temes com si parlem de suports, vivim i escrivim (sempre ha estat així) entre cops de portes.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 12-II-14
Versión en castellano




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.