dimecres, 17 de gener de 2018

WRITING AND PUBLISHING SINCE 1985

Em fa una il·lusió especial presentar-vos la versió anglesa del web d'aquest escriptor catalanesc, amb els bits encara lluents i els links acabats d'enllaçar.

No ho hauria pogut fer sense la Mariona, la Pauline, la Meri i Asterisc. I ho he pogut fer sense CEDRO, la Institució de les Lletres Catalanes, l'Institut Ramon Llull, l'Instituto Cervantes ni la SGAE. A tots i a totes, moltes gràcies!


dimarts, 16 de gener de 2018

ETERNITATS

[...] Aquest any passat hi he anat tres vegades, a Roma, i els confesso que m’hi quedaria per sempre. N’acabo d’arribar i ja penso a tornar-hi. Aquesta vegada tenia l’hotel en un carreró al costat del palau Farnese i això feia que, quan obria la finestra de l’habitació, em trobés davant dels ulls les finestres de Miquel Àngel. Ja no me n’hauria mogut. Espero que l’eternitat sigui una cosa així. La felicitat de la plenitud formal, amb un punt de perversió, sense neguit, per sempre.

   Narcís Comadira, "Les minves" (Ara, 13-I-18)


dilluns, 15 de gener de 2018

dissabte, 13 de gener de 2018

TAN A PROP

Hi ha dies que busques cançons com un busca un ibuprofè o una couldina. A veure si t'animen, si ho apaivaguen.

Doncs això: bon cap de setmana. I que la línia de baixos ens ajudi a passar-lo.





Una altra opció: "Lovesong" versionada per Adele (sí, Adele: al començament explica que li agraden tant, perquè la seva mare —ai— n'és una gran gran fan).

dijous, 11 de gener de 2018

TRES ESCOMBRES

Res no fa pensar que en escriure L’escombra del sistema (Nostre Senyor tingui a la glòria els editors de Periscopi) a David Foster Wallace li passés pel cap el cas català, però el fet és que a hores d’ara els habitants del sistema literari en la llengua de Joan-Lluís Lluís devem ser la gent més repolida del món, escombrats per totes bandes.

Hi ha l’escombrada del llibre i el seu món, que van perdent pes específic, presència entre els més joves i importància en l’univers mental de la població en general, per molts Plans de Lectura que cada Conseller i Regidor de torn ens prometin (de fet, els Plans són la mostra més clara que alguna cosa lletja passa). Els llibres van sent escombrats, i els qui manen miren la tele o el mòbil. Algú s’imagina ara mateix una Françoise Nyssen (ministra de Cultura francesa, exdirectora de l’editorial Actes Sud) catalana o espanyola? Doncs això.

Hi ha llavors l’escombrada de la literatura i dels escriptors (no: llibre i literatura no són el mateix). De fa anys, d’ençà de la darrera crisi, els avançaments editorials s’han jivaritzat, baixen les vendes, s’han esfumat els bolos pagats, hi ha menys plataformes de promoció, els editors busquen gent coneguda a qui convertir en autor: tot plegat fa més i més difícil la professionalització, de vegades la simple professionalitat dels escriptors. Costa pensar el nom d’un/a escriptor/a viu que sigui referent per a la societat com havia passat (sí, passava) dècades enrere.

Finalment, per als tossuts irredempts, queda encara l’escombrada del català, que ha anat passant de llengua pròpia a cooficial, de requisit a afegit, de convidat a sospitós, convertit en víctima col·lateral (no m’apedreguin, si us plau) del Procés i de la paranoia lingüicida ja no d’espanyolistes militants sinó ara també d’un grapat de monolingües empadronats a Catalunya, les Illes i el País Valencià.

Passa i passa una escombra, l’altra escombra, la tercera escombra. Amb tanta escombrada, cada vegada costa més respirar. Per això vaig demanar als Reis un recollidor.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 10-I-18
Versión en castellano





dimecres, 10 de gener de 2018

NO INSULTEU EL POBRE DELINQÜENT

El que va de 2013 a 2018. I d'un home lliure a un condemnat a quatre anys de presó... també lliure:





"Usted me acusa porque está protegida, ¿eh?, porque está protegida. Eso no sé si es ser delincuente penalmente pero moralmente es muy grave".





"A mi no me echan, dimito yo".





Però el millor de tot de la compareixença de Rodrigo de Rato y Figaredo a la comissió del Congreso sobre la crisi ha estat l'aforisme xulesc i tanmateix eficaç, que probablement incorporaran des d'ara les Escoles de Negocis, usat per descriure el capitalisme: "¿Esto es un saqueo? No, es el mercado, amigo".

dilluns, 8 de gener de 2018

diumenge, 7 de gener de 2018

dijous, 4 de gener de 2018

APPELFELD


«Herr Appelfeld»? Baixa de l’escala, em mira i no pot dir ni un mot, només el neguen les llàgrimes. Va estar un dia sencer sense poder dir res, només feia un plor poruc. No em diu que és mon pare. No li dic que sóc son fill. Fins ara no he pogut fer-hi res. Els ulls em vessen de llàgrimes. No el puc tocar, aquest tema. No puc. No encara. Potser d’aquí a vint anys podré tocar aquest ferro roent.»

Fitxa a Visat
http://www.visat.cat/literatura-universal-catala/cat/autor/224/aharon-appelfeld.html

Hommage à Aharon Appelfeld (France Culture)
https://www.franceculture.fr/emissions/hors-champs/aharon-appelfeld

Sobre el jiddisch
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jiddisch


dimecres, 3 de gener de 2018

A ON S'HA DE SIGNAR?

"Que el nou conseller de Cultura no sigui ningú lligat directament a un partit polític o coalició electoral. Que per primera vegada en la història de la Generalitat moderna es busqui un escriptor, un artista, un pensador, algú que se senti incòmode amb el poder i que posi en crisi permanentment els comportaments viciats de la cultura entesa com un contrapès administratiu, com una rèmora d’aquests governs que fins ara li han dedicat uns pressupostos irrisoris.

Que aquest nou conseller, en conseqüència, faci política cultural de país en comptes de fer, com tots els seus antecessors, uns més que d’altres, política amiguista de partit. Que la prioritat sigui donar suport a aquelles iniciatives que per si soles mai no podrien existir perquè són i no poden ser més que deficitàries. Si les institucions no protegeixen la creació minoritària, estarem condemnats a les arts i a la literatura del gran consum, de les grans audiències, i ens ensorrarem encara més. Els diners públics no poden anar a parar on ja hi ha les iniciatives que enriqueixen els de sempre. [...]"

  Joan M. Minguet, "Per a capgirar-ho tot cal una nova cultura" (VilaWeb, 2-I-18)




dimarts, 2 de gener de 2018

FUTBOL I LLIBRES

"Como decía Borges respecto a la literatura, el fútbol también es orden y aventura."
  César Luis Menotti, Sport, 2-I-18

(Sí, Borges, aquell que sostenia que el futbol era popular perquè l'estupidesa era popular. Qué grande sos, Menotti)